Treballar la IC amb Euromania i avaluar-ne els aprentenentatges resultants

Principis metodològics i pautes d'utilització per a (nous) usuaris d'Euromania. Orientacions per a una avaluació formativa i al servei dels aprenentages.

Autors

Part del grup institucional “Jo parlo, você fala, lei parla y todos nos entendemos”:

Angels Gatiu

Beatriz Moreno

Carme Pi

Laura Sellarès

Juan A. Soler

Coordinació: Encarni Carrasco

Conceptes clau

Guia didàctica

Principis

Pautes

Avaluació

Finalitat

Compartir experiències i inquietuds del professorat que utilitza Euromania a fi d'arribar a evidenciar uns principis d'actuació bàsics per tal d'ajudar-lo i de, també, orientar els nous “usuaris”. Apropar aquesta comunitat de pràctiques, real o futura, a l'avaluació dels aprenentatges intercomprensius amb l'ajuda, entre d'altres, del referencial de competències https://www.miriadi.net/referentiels en IC de MIRIADI.

1. Com introduir Euromania a les nostres classes?

1.1. Principis bàsics previs

El currículum educatiu català aposta per un enfocament competencial. En altres paraules, aquest currículum ordena que des de l'escola s'han d'ensenyar els diferents continguts tot tenint en compte les competències bàsiques. Però, què s'entén per competència? En el nou currículum de l'any 2015 la defineix com “la capacitat d’una persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements, habilitats pràctiques, actituds i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per assolir una acció eficaç i satisfactòria.” (p.5). Així doncs, les competències bàsiques seran aquelles competències mínimes necessàries per resoldre diferents situacions de la vida.

En l'actualitat, es fa evident la presència i el contacte cada cop més gran d’una gran diversitat de llengües i cultures i és per aquest motiu que des de l'escola s'ha d'ajudar a l'alumnat a desenvolupar les seves capacitats per aconseguir actuar i comunicar-se sense dificultats en la societat. Per aquesta raó, és tant important educar en plurilingüisme. En el currículum català de l'any 2015 hi apareix la dimensió plurilingüe i intercultural que posa èmfasi en aquest plurilingüisme.

Nosaltres proposem treballar-lo a partir d'un projecte europeu anomenat EUROMANIA. EUROMANIA és un mètode que es materialitza en un manual format per 20 mòduls (unitats) on es treballen les àrees de matemàtiques, història, ciències i tecnologia a partir de les set llengües romàniques (català, castellà, francès, occità, romanès, portuguès, italià).Està dissenyat per als alumnes de 8-11 anys i es busca treballar la competència de la intercomprensió escrita.

Per a més informació:

1.2. Situacions tipus

Què fer per presentar el projecte?

Quan parlem de la introducció del projecte cal tenir en compte que la presentació s'ha de fer en tres direccions clarament diferenciades: professorat, famílies i alumnat. En primer lloc, cal presentar el projecte al professorat i intentar involucrar el màxim nombre de docents que sigui possible. A continuació cal donar a conèixer el projecte a les famílies i, si és possible, cal que vegin exemples del mateix. Un bon moment pot ser les reunions d'inici de curs on poden conèixer de primera mà l'amplitud del projecte. Si no és possible també es pot elaborar un petit dossier amb una carta introductòria on es pot fer coneixedores a les famílies del projecte que desenvoluparan els seus fills i filles a classe. Finalment, s'ha de donar a conèixer a l'alumnat que serà el veritable protagonista del projecte. Proposem realitzar una activitat per tal d'introduir-lo. Un bon exemple seria buscar per grups una definició senzilla a la Wikipèdia i un cop llegida projectar la mateixa definició en idiomes diferents per veure si també poden entendre el sentit dels texts. Una altra activitat més engrescadora seria la de buscar alguna cançó coneguda que hagi estat traduïda a llengües diferents. I si tenim un grup on l'alumnat parla diferents llengües familiars, es pot dur a terme un joc emprant-les.

Què fer quan l'alumnat cregui que no pot aprendre continguts en una llengua que no és la seva pròpia?

És un tema que haurem de treballar molt amb els alumnes. Han d'entendre que no haver estudiant formalment una llengua no comporta que no poguem entendre un text. En aquests casos cal donar suports positius i sobretot diferenciar quan la dificultat ve donada pel contingut i quan la dificultat ve donada per la llengua en la qual es desenvolupa. Normalment els continguts fan que els nens i nenes creguin que la llengua els dificulta l'aprenentatge quan en realitat no té res a veure. També és un bon moment per donar a conèixer a l'alumnat que el llenguatge científic no canvia especialment, és el llenguatge més estable, quan es transfereix d'una llengua a una altra.

Què fer quan s'acaba una unitat?

Un bon element per motivar a l'alumnat pot ser el de veure un vídeo o curtmetratge en qualsevol de les llengües treballades. Per exemple, dibuixos animats, entrevistes de cantants o jugadors famosos, petits fragments de pel·lícules, cançons amb karaoke… és a dir, diferents situacions on puguin fer ús de les llengües en un context menys acadèmic. La motivació sempre serà una de les claus d'èxit més importants del projecte.

A més a més, la finalització d'una unitat pot comportar un debat sobre el procés de la realització d'aquesta. Podem tractar temes com: què us ha sorprès més i per què, quina és l'activitat que us ha agradat més i per què, quines llengües trobeu més fàcils o difícils a l'hora de realitzar una activitat…

1.3. Casos pràctics: experiències viscudes (interessants per la seva recurrència/transcendència i/o potencial formador i didàctic) COM QUE NO TENIM CAP DESCRIPCIÓ D'EXPERIÈNCIA VISCUDA, POSARIA AQUESTS ASPECTES QUE CREIEM IMPORTANTS PER A INTRODUIR EUROMANIA

A partir de les nostres experiències viscudes a l'aula, creiem que per tal d'aconseguir introduir amb èxit el projecte EUROMANIA a l'escola cal tenir en compte els següents aspectes:

1. Motivació:

  • Cal motivar constantment als alumnes perquè tinguin ganes de continuar el projecte. Per tant, si hi ha algun nen o nena que parli llengües diferents a la classe és el moment de convertir-los en protagonistes del procés d'ensenyament-aprenentatge. A vegades, per vergonya, oculten als seus companys i companyes de classe el seu domini lingüístic en altres llengües. Aquest projecte permet que siguin els guies o referents en l'adquisició de coneixements que el propi docent no coneix (un exemple ben freqüent és l'alumnat d'origen romanès que conviu a les classes i que en aquest projecte pot tenir un paper molt destacat)
  • L'alumnat cal que estigui motivat i per tant, ha d'entendre des del moment de partida que la convivència de diverses llengües no és més que la nostra realitat cultural. Mai, s'ha d'entendre com una dificultat afegida.

2. Les llengües com a vehicle dels aprenentatges:

  • L'alumnat ha de tenir molt clar que els continguts que es desenvoluparan al llarg de les sessions són de diverses àrees (matemàtiques, coneixement del medi social i natural), les llengües únicament són el vehicle per arribar a conèixer aquests continguts.
  • Es pot entendre un text sense saber parlar una llengua i fins i tot el suport auditiu ens pot ajudar a entendre millor el contingut dels textos.

3. La família de les llengües romàniques:

  • Les llengües romàniques tenen nexes comuns que l'alumnat pot descobrir amb el suport del professorat.
  • El projecte EUROMANIA pot ser un pretext per introduir la romanització i elaborar un projecte a partir del treball cooperatiu. Aquest projecte es pot dur a terme un cop desenvolupada la primera unitat d'EUROMANIA o bé abans d'iniciar-la.

4. Necessitat real:

  • En un món plural i globalitzat l'alumnat ha d'entendre que la mobilitat és freqüent i sovint necessària en el món laboral i acadèmic. Per tant, el coneixement de llengües és un bé patrimonial i curricular que cal treballar des de ben petits. Aquesta diversificació fa que no solament l'anglès tingui un paper destacat si no que a més a més es valora el domini d'altres llengües. EUROMANIA, és una oportunitat per despertar l'interès en l'alumnat per comprovar que la diversitat lingüística existeix però a més a més que pot coexistir com a mitjà per aconseguir un aprenentatge.

Proposta d'activitats introductòries

Evidenciar els coneixements que té el grup-classe sobre la diversitat lingüística del món.

Motivar la reflexió del grup a partir de les qüestions següents:

  • Quantes llengües creieu que es parlen al món? A veure qui s'aproxima més a la dada real.
  • I a l'Estat espanyol? Quines? I a tota la Península Ibèrica?
  • I a França? Quines? A Itàlia? Quines? A Rússia?
  • Quines són oficials a Espanya? Quines no? I a Catalunya?
  • Quines llengües són oficials al nostre territori?
  • Es parlen llengües d'altres territoris en la vostra comunitat? Quantes llengües diferents parleu entre tot el grup-classe? Són semblants? Són molt diferents?
  • Amb tota la informació que hem recollit de les preguntes anterior, algú rectifica el nombre de llengües del món que havia dit inicialment?
  • Coneixeu el nom d'alguna llengua que hagi mort? Per què pot haver mort?
  • Què va passar amb el llatí? És una llengua que va morir? Va evolucionar?

Constatar l'origen i semblança de les llengües romàniques.

Material:

  • Exemplars de El petit príncep en llengües d'arreu del món. (Asturià, eusquera, japonès, rus, italià, francès, txec, alemany, romanès, portuguès, holandès, àrab, castellà i català.
  • Graella amb una columna de vocabulari en llatí, i columnes amb els noms de les llengües (francès, català, castellà, italià, romanès, portuguès), perquè hi puguin enganxar les paraules corresponents.
  • Paraules retallades a la mida de les cel·les de la graella amb tot el vocabulari de les diferents llengües. (En funció del nivell del grup es pot optar per identificar les paraules d'una mateixa llengua amb una línia del mateix color).

Descripció: Tot el grup-classe fulleja els exemplars de El petit príncep i els classifica en dos grups: els que podem entendre sense saber la llengua, i els que no. En aquest últim grup es fa una altra divisió entre els que estan escrits amb alfabet llatí i els que no.

A continuació anem a comprovar si el vocabulari d'aquestes llengües s'assembla i si el podem relacionar amb les corresponents paraules en llatí.

  • Classificar el vocabulari corresponent a diferents llengües romàniques. (En grups de 4)
  • Enganxar les paraules a la graella buida.
  • Transferir el resultat a una graella individual.
  • Marcar les paraules de la mateixa fila que té consonants i vocals coincidents.

Posar l'atenció en el vocabulari idèntic, semblant o transparent que ens ajuda a comprendre una llengua que desconeixem.

Posar a l'abast de l'alumnat un text en una llengua romànica que s'escull en funció del nivell del grup. En el cas d'alumnes amb domini de l'espanyol i del català, es fa en aquest ordre: occità, italià, portuguès i francès. El romanès s'introdueix en activitats posteriors.

  • Subratllar els mots idèntics en un color i els semblants o transparents en un altre, d'un conte o capítol de El petit príncep en una llengua romànica que no coneixen.
  • Omplir una graella on es proposen diferents paraules en la llengua coneguda perquè les busquin al text i les reprodueixin en la llengua desconeguda. Es plantegen 3 opcions en funció del nivell del grup o de l'alumne: a) Les paraules seleccionades són semblants. b) Les paraules seleccionades requereixen d'altres estratègies de comprensió: context, pronúncia… c) Les paraules són idèntiques a les de la llengua pròpia. (Atenció a la diversitat: NEE)
  • Un cop fet això es demana si algun alumne es mostra capaç de traduir en veu alta alguna frase. A continuació es demana qui s'atreveix amb un paràgraf.
  • Es fa el visionat del conte o l'audició del fragment de El Petit Príncep.

_Descobrir els manlleus en la nostra llengua d'altres llengües d'arreu del món._

Material: Llista de noms d'animals manllevats.

Descripció Compartim una part gran del nostre vocabulari amb altres llengües del món encara que no siguin germanes. Tenim també moltes paraules manllevades d'altres llengües.

  • Plantejar l'origen de paraules que utilitzem quotidianament: espagueti, croissant, albergínia, síndria, xocolata, iogurt…
  • Investigar l'origen dels noms de molts animals que hem incorporat a les nostres llengües romàniques. Convé que es plantegin preguntes sobre perquè nosaltres no tenim una paraula pròpia per anomenar l'orangutan, caribú, cangur, coala…
  • Situar en un planisferi mural la imatge, el nom de l'animal i la llengua d'origen d'aquest.

Constatar la capacitat de comprendre documents de la vida real

Convidar l’alumnat a portar material en altres llengües que poden demanar als punts d’informació turística, museus…

Tríptics informatius: Aquàrium, Zoo, …

  • Itineraris turístics
  • Receptes de cuina
  • Instruccions d’ús
  • Etiquetes de productes.

Traduir per escrit diferent tipus de textos tot acompanyant la descoberta d’estratègies per a la comprensió fent atenció als elements que poden donar pistes:

  • Calendari, horaris d’obertura i tancament (mesos, dies de la setmana…).
  • Adquisició d’entrades. Preus generals i especials per a grups (infants, adults, discapacitats…).
  • Paraules clau que poden deduir tenint en compte el context i les imatges.

2. AVALUACIO: per què? quan? per a què? com? amb què?

L'avaluació de la intercomprensió és la base del treball del nostre GT. Per què és tan important aquesta avaluació?

- Introducció curricular: Si es vol que la intercomprensió entri de manera definitiva com a pràctica docent habitual a les escoles i instituts, és necessari que es pugui avaluar el treball dels alumnes. Així és com està estructurat el nostre sistema educatiu en l'actualitat.

- Progrés de l'alumnat: Tot professor està interessat en veure com progressen el seus alumnes. Què han après i què han de seguir treballant, què els motiva i què es podria canviar.

- Nivell de competència intercomprensiva: Actualment gràcies al MECR (Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües) tots els alumnes poden saber el nivell en el qual es troben a l'hora d'emprar una llengua. Ara bé, aquest referencial no és útil per a l'avaluació de la competència intercomprensiva tal com explica Carrasco Perea (2012). Aquest darrer mes del 2015 ha estat publicat un nou referencial per a l'avaluació de les pràctiques intercomprensives, el REFIC (Référentiel de compétences de communication plurilingue en intercompréhension) desenvolupat per la xarxa MIRIADI (2012-2015). És el referencial que tenim en compte el nostre GT per a l'avaluació.

Creiem que cal dur a terme una avaluació inicial i una final després d'un treball intercomprensiu. Pot ser anual o trimestral depenent del propi centre i professor.

Proposem la creació de dos qüestionaris, un d'inicial i un de final per a poder fer aquesta avaluació. Consistirà en una avaluació individual i per escrit.

Per a més informació:

- MECR (Marc comú de Referència per a les Llengües). Consultable a: http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_materials_didactics/marc_europeu_de_referencia_per_a_les_llengues - Carrasco Perea, E. (2012). Progression, syllabus, programmes, apprentissages, évaluation, insertion ? De la nécessité d’un référentiel de compétences en Intercompréhension (IC). A Degache, C. & Garbarino, S. (Ed.). Actes du colloque IC2012. Intercompréhension: compétences plurielles, corpus, intégration. France: Université Stendhal Grenoble 3. Disponible a: http://ic2012.u-grenoble3.fr/OpenConf/papers/6.pdf

- REFIC. Consultable a: https://www.miriadi.net/refic

- Xarxa MIRIADI. Consultable a: https://www.miriadi.net/

2.1 FITXA avaluació inicial i avaluació final

Primer cal explorar els coneixements que tenen els alumnes sobre les llengües romàniques i situar-nos en allò que ja saben a més de que ells siguin conscients que tenen més idea del que els hi sembla. Hauran de contestar aquestes preguntes que ens serviran per introduir el tema que volem treballar.

- Has treballat abans amb el llibre d’Euromania?

- Escriu les llengües romàniques que coneixes?

- Coneixes o has conegut mai algú que parli alguna llengua romànica? Quina?

- Escriu paraules que et vinguin al cap d’un altra llengua (romànica)

- Què creus que aprendràs en aquesta unitat?

Per tal de veure com els alumnes han progressat, hem considerat oportú passar la mateixa prova tant a l'inici de les sessions d'Euromania com al final.

2.2 FITXA d'avaluació continua per l'observació del mestre a les sessions d'Euromania

Comunicació oral

Escolta atentament i comprèn les històries, les cançons i el vocabulari.

Pronuncia i memoritza el vocabulari treballat.

Comunicació lectora

Llegeix i comprèn el missatge.

Expressió escrita

Coneix i escriu el vocabulari.

Es capaç de reproduir petits textos amb l’ajuda d’un model.

Plurilingüisme i interculturalitat

Valora l'ús d'una llengua estrangera.

És onscients de la riquesa que representa per a la humanitat la IC.

Valora el fet de poder entendre's i comunicar-se en altres llengües.

Té curiositat, respecte i motivació envers altres llengües i cultures.

Coneix, valora i respecta la diversitat lingüística del seu entorn.

Utilitza la transferència lingüística per a comprendre o interpretar altres llengües.

entre-octubre-i-desembre-de-2015/gt/com-treballar-amb-euromania-i-avaluar-ne-els-aprenentatges-refic/start.txt · Dernière modification: 21/01/2016 22:10 par carrasco